Web del Traductor Jurídic

Traducció Espanyol-Català I

Llenguatge Econòmic B

Traducció Jurídica I

Traducció Jurídica II

Curs de doctorat

Seminaris per a futurs traductors jurídics

Pràcticum I

Pràcticum III

Pràcticum IV

Màster Sta. Cruz

Postgrau UAB

Noves Tecnologies

Curs Administrative Writing

Esther Monzó

 

Traducció Jurídica, Econòmica i Administrativa I
Anglés-Català

Esther Monzó
monzo@trad.uji.es

Curs 2002-2003
Entrada al campus

 

Informació bàsica

Objectius

Temari

Metodologia

Avaluació

Bibliografia bàsica


Informació bàsica

Codi: 155
Curs: 3r
Crèdits: 3

L’assignatura Traducció Jurídica, Econòmica i Administrativa B-A1 (Català) I es dirigeix a estudiants de tercer curs de la Llicenciatura en Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume I i pretén introduir-los en la traducció especialitzada de textos jurídics, administratius i econòmics. Parlem, doncs, d’un primer pas del procés d’especialització que comença quan l’estudiant ha adquirit ja uns coneixements sòlids respecte a la traducció general. Alhora, aquesta assignatura és una a primera part dins d’un cicle formatiu que pot continuar amb assignatures on es dóna l’oportunitat d’aprofundir en les destreses i habilitats que requereix l’exercici de la traducció jurídica:

    • Pràcticum III
    • Traducció, Jurídica, Econòmica i Administrativa II
    • Traducció, Jurídica, Econòmica i Administrativa III
    • Pràcticum IV

 


Objectius

L’objectiu global del curs és que l’estudiant adquirisca una competència traductora de nivell introductori per a textos marcats per pertànyer a un camp jurídic. Així doncs, el curs incideix en les diverses subcompetències traductores amb intenció que l’estudiant conega els aspectes professionals de la traducció jurídica, domine els mitjans que poden ajudar-lo en la pràctica, siga capaç de recórrer de forma sistemàtica les etapes pròpies de la traducció jurídica, domine els aspectes lingüístics i extralingüístics d’aquesta variant de la traducció, desenvolupe les habilitats psicofisiològiques necessàries i aprofundisca en l’adquisició d’estratègies que l’ajuden a solucionar els problemes que pot trobar. Pel que fa a la subcompetència professional, la unitat temàtica relacionada introdueix de forma bàsica els aspectes relacionats amb la pràctica de la traducció jurídica i jurada. D'altra banda, aquesta competència es treballa amb major profunditat al llarg de tota l'assignatura amb l'emulació de les condicions de treball que es trobaran els estudiants en finalitzar la llicenciatura. Així, en encàrrecs de gran nombre de paraules, es potencia el treball en equips de traducció i, en tots els casos, tenen un paper primordial les noves tecnologies que ajuden el traductor jurídic a millorar l'eficiència.

 


Temari

1. Aspectes professionals.

1.1. La traducció jurídica i jurada. L’habilitació per a la traducció jurada.
1.2. Les possibilitats de treball en traducció jurídica i jurada.
1.3. Introducció als aspectes jurídics, fiscals, laborals i deontològics.
1.4. Les associacions.
2. Les eines de treball. Les necessitats documentals del traductor jurídic al català, les eines de producció pròpia i els recursos tecnològics

3. El mètode de treball del traductor jurídic. Acceptació de l’encàrrec i confecció del pressupost, comprensió, documentació, anàlisi, disseny del projecte, síntesi, revisió, facturació i arxiu de la informació aprofitable.

3.1. Les fitxes de control del treball.
3.2. Les fitxes d'arxiu i recuperació de la informació.

4. El metallenguatge de la traducció jurídica i jurada.

4.1. Conceptes bàsics (gènere, competència traductora i subcompetències, problemes i dificultats, encàrrec de traducció, projecte de traducció, textos paral•lels i auxiliars, etc.)
4.2. Elements d’anàlisi textual (Annex 1)
4.3. Barem de correcció (Annex 2)

5. La perspectiva comparada en l’estudi dels sistemes jurídics

5.1. El sistema educatiu a països de parla anglesa i de parla catalana
5.2. Els sistemes jurídics continentals i anglosaxons. Els ordenaments jurídics
5.3. Les branques del dret des d’una perspectiva comparada
5.4. Algunes institucions del dret civil. Persona, família i successions

6. La caracterització dels gèneres jurídics

6.1. Identificació i caracterització dels textos jurídics
6.2. Anàlisi contrastiva de gèneres jurídics i administratius
6.3. La classificació contrastiva dels gèneres

7. La traducció de gèneres juridicoadministratius senzills

7.1. Àmbit administratiu: certificats i sol•licituds
7.2. Àmbit acadèmic: cartes, certificats i títols
7.3. Àmbit privat: declaracions, certificats de Registre civil i testaments
7.4. Àmbit processal: repertoris de jurisprudència i sentències

Cal advertir que el temari no es desenvolupa d’una forma lineal, sinó que es treballa amb l’estructura marcada pels textos de traducció, de forma que després d’unes sessions introductòries es treballen, per aquest ordre, els textos administratius, els acadèmics, els de Registre civil, els judicials i, finalment, els relacionats amb el dret successori.


Metodologia

L’assignatura consta d’uns continguts teòrics (1 crèdit) i d’una part pràctica (2 crèdits). Les primeres sessions es dedicaran als aspectes nocionals perquè l’estudiant els tinga assimilats a l’hora d’acarar les unitats posteriors. Els temes 5 i 6 introdueixen temes de dret bàsics per a la pràctica de la traducció jurídica. En els temes 7 a 8 els estudiants han d’aplicar els continguts explicats anteriorment amb textos autèntics de gèneres senzills. El grau de dificultat es mesurarà per la similitud dels textos anglesos amb els catalans, la familiaritat que hi poden tenir els estudiants, la recurrència dels trets genèrics, la densitat conceptual i la possibilitat de trobar textos paral•lels. Alhora, es pretén introduir gèneres i conceptes que preparen l’estudiant per a les proves de traducció jurada al català.

Pel que fa a les classes de continguts pràctics, s’intenta imitar les condicions professionals de la traducció jurídica i jurada. Així, es formulen encàrrecs amb menció explícita del client, el destinatari, la funció de la traducció i el termini de lliurament. Tot seguit, els estudiants han de recórrer les etapes de traducció d’acord amb l’esquema que s’ofereix (vist en el tercer bloc temàtic):

1. Acceptació de l’encàrrec i confecció del pressupost
2. Comprensió.
3. Documentació.
4. Desverbalització.
5. Disseny del projecte de traducció.
6. Reexpressió.
7. Verificació.
8. Comptabilització de mots i facturació
9. Arxiu de la informació aprofitable.
10. La fitxa de control del treball.

Les classes tenen lloc a l'aula assignada per al facultat i al Laboratori de Traducció en dies alterns. En les classes a l'aula, tractem els continguts conceptuals de l'assignatura amb exposicions de la docent i intervencions dels aprenents. Les classes del laboratori són eminentment pràctiques i es desenvolupen en un entorn virtual de treball cooperatiu que combina el web estàtic amb el dinàmic. En l'estàtic, els estudiants tenen al seu abast indicacions o informació que no poden modificar, mentre que el web dinàmic (amb el sistema BSCW) permet l'intercanvi fluid de dades entre els estudiants o entre aquests i la professora.

En les tasques de caire pràctic l'estudiant ha de cercar informació terminològica, conceptual, textual i documental a través dels recursos disponibles a Internet o, en suport paper, al laboratori de traducció. Aquestes activitats s'han de complementar posteriorment amb altres fonts d'informació (biblioteques, registres civils, notaries, arxius familiars, etc.). Amb les dades recollides cal produir sistemes propis de documentació en suport digital (formats Word, MultiTerm, pdf o html) i també en paper. Aquests arxius s'han d'introduir a l'entorn virtual de treball cooperatiu (BSCW) per conservar-los i accedir-hi posteriorment a fi de realitzar revisions i correccions.

Tota la informació recollida va supeditada a complir els encàrrecs de traducció que es proposen en l'assignatura. Les traduccions, tant les versions preliminars com les finals, s'han de dipositar també en l'entorn comú (BSCW) a fi que la docent puga supervisar el procés seguit. Així mateix, tots els intercanvis d'informació entre els estudiants s'han de realitzar a través de l'entorn, que testimonia la participació de cada alumne en el desenvolupament dels encàrrecs. També poden fer-se a través d'aquest mitjà les consultes a la professora.

La participació de l’estudiant es fomenta a més a més mitjançant l’elaboració d’un treball opcional. Cada alumne podrà triar lliurement un tema diferent que l’haja interessat especialment en qualsevol sessió. Alguns títols possibles serien els següents:

• La facturació
• Tràmits per a la creació d’una empresa
• El sistema fiscal aplicable als traductors autònoms
• Ajudes, premis i subvencions per a la creació d’empreses
• Possibilitats publicitàries per al traductor jurídic
• Comparació de la planta jurídica espanyola i britànica
• Sistemes d'educació superior a l'Estat espanyol i a Gran Bretanya
• Comparació del Law of successions amb el dret de successions i el derecho de sucesiones
• Glossari de terminologia de Registre civil
• Matriu de testaments en anglés, català i espanyol
• Fitxer conceptual dels documents acadèmics
• Fitxer genèric de sentències

Al llarg de tot el curs, té una gran importància el concepte de competència, ja que els estudiants esdevenen conscients de la seua progressió amb preguntes directes per part del professor sobre la relació de les dificultats que troben amb el grau de desenvolupament de les seues competències. S’intenta, així, desenvolupar l’autonomia de l’estudiant en la solució de les mancances pròpies.
Una altra activitat encaminada a l’adquisició de les competències culturals rellevants per al traductor jurídic serà l’adquisició de coneixements extralingüístics a través de la lectura obligatòria d’un llibre de ficció de temàtica jurídica relacionat amb els blocs textuals tractats durant l’assignatura. S’ha de presentar una ressenya d’aquest títol:
1. John Grisham (1996): The Rainmaker, Arrow.
2. John Grisham (1997): The Runaway Jury, Arrow.
3. John Grisham (1999): The Testament, Arrow.

Avaluació

L’avaluació és un aspecte molt important del curs des del començament, ja que es comença amb una prova diagnòstica amb la qual la professora pot ser conscient dels coneixements anteriors dels estudiants referits a aquesta assignatura. També es contempla l'avaluació contínua a través de la correcció de traduccions, on s’aplica sempre el barem inclòs en l’annex, i amb les activitats realitzades a l’aula i el treball opcional que es pot presentar al llarg del semestre. Aquesta avaluació contínua es reflecteix en la qualificació final que ha de rebre l’estudiant en un 10% i per a atorgar la puntuació es té en compte la progressió en la qualitat de les traduccions i el control del procés, testimoniat amb les fitxes de treball.
L'examen final consta d'una traducció escrita de 300 paraules amb esment de l'encàrrec al qual s'ha d'adequar la traducció. El text o els textos d'aquesta prova pertanyen a gèneres vistos en el temari i l’estudiant pot fer ús de tot el material de què dispose, en qualsevol format, al llarg d’1 h i 30 min. En la qualificació d'aquest examen, que val el 90% de la nota final, es valoren positivament els comentaris respecte a les solucions oferides en la traducció. En l'aplicació del barem cal tenir en compte una sèrie de qüestions que no s'hi veuen reflectides i és que, per bé que les errades ortogràfiques descompten tan sols 0,5 punts de la nota final, no es considera aprovada una traducció amb més de tres faltes d'ortografia (ORT) i tampoc la que presente més de dues errades greus de comprensió (FS, SS i CS). Així mateix, les addicions que no siguen sobretraduccions, és a dir, aquelles que no tinguen justificació en el text original , es consideren greus i no se n'accepten més de dues. La combinació d'aquestes errades pot donar lloc a una qualificació d'insuficient tot i que no s'ultrapassen els marges permesos separadament . En conjunt, per a la qualificació de les errades com a lleus o greus, es tenen en compte les conseqüències que pot comportar la traducció incorrecta relativitzada pel gènere que es tradueix.

 


Bibliografia bàsica

Alcaraz Varó, E. (1994): El inglés jurídico. Textos y documentos, Barcelona, Ariel.

Alcaraz Varó, E. i Hughes, B. (1993): Diccionario de términos jurídicos (inglés-español, español-inglés), Barcelona, Ariel Derecho.

del Arco Torres, M.Á. i M. Pons González (1998): Diccionario de derecho civil, Granada, Comares.

Black, H.C. (1990): Black´s Law Dictionary, Definitions of the Terms and Phrases of American and English Jurisprudence, Ancient and Modern. West, St. Paul, Minn., 6a ed.

Borja Albi, A. (2000): El texto jurídico inglés y su traducción al español, Barcelona, Ariel.

Curzon, L.B. (1998): Dictionary of Law, Londres, Financial Times Pitman Publishing.

Duarte i Montserrat, Carles; À. Alsina i S. Sibina (1991): Manual de llenguatge administratiu, Barcelona, Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC).

Genís, Miquel S. (2000): Manual de dret civil, Vic, Eumo.

GITRAD (1999-2003): Web del Traductor Jurídic, accés en línia <http://www.gitrad.uji.es>, Universitat Jaume I.

González Ballesteros, T. (1999): Diccionario jurídico para periodistas, Madrid, Centro de Estudios Ramón Areces.

Moro, F.T. (1991): Diccionario Espasa Jurídico, Madrid, Espasa.

del Valle, Vicente i Manuela Zaragoza (1989): Derecho civil y mercantil, Madrid, McGrawHill

 

 

 

 

 

 

 

     
 

Śltima actualització: 20/1/2003.
Esther Monzó