Informació bàsica

Objectius

Continguts

Metodologia

Avaluació

Bibliografia

Informació bàsica

Codi: 120
Curs: 1r
Crèdits: 3

La tasca del traductor és mediar entre dos interlocutors perquè aconseguisquen dur a terme el acte de comunicació. Amb aquest fi, el professional ha de tenir en compte moltes variables inherents a la situació en què es desenvolupa l’intercanvi comunicatiu i, tot i que aquests components del text no es troben de forma natural en una classe de traducció, la determinació artificial dels trets necessaris és el punt de partida d’aquest curs. Altrament, l’estudiant no podria capir totalment els constrenyiments que trobarà en el mercat laboral. Traducció A2-A1 (Català) I inicia un cicle de traducció general que continua amb l’assignatura de traducció entre llengües maternes del segon semestre de primer curs i amb les assignatures de segon curs. Aquest començament és la via natural per accedir a la traducció especialitzada entre aquest parell de llengües que l’estudiant pot cursar com a assignatures de segon cicle.

Objectius

Aquesta assignatura de pràctica de la traducció pretén introduir la metodologia bàsica del treball del traductor, aprofitant el coneixement que l’estudiant té dels idiomes de treball com a llengües maternes. Així, s’incideix en la importància d’adquirir una concepció correcta del que és la traducció i en la rellevància de les diverses subcompetències que integren la competència traductora en una fase novell. En aquest sentit, els objectius bàsics de l’assignatura són:

a) Assimilar els principis metodològics de la traducció entre llengües maternes

i.   Comprendre els originals
ii.     Reexpressar-se adequadament
iii.   Dissociar les dues llengües
iv.   Captar el dinamisme de l’equivalència traductora
v.    Ser conscients dels límits dels diccionaris

b) Conéixer els elements contrastius bàsics de les dues llengües

i. Dominar les convencions bàsiques de l’escriptura
ii. Dominar els elements lèxics i morfosintàctics que originen la interferència lingüística
iii. Dominar els mecanismes de cohesió i coherència en ambdues llengües
iv. Conéixer les diferències culturals

c) Conéixer els aspectes professionals bàsics

i.    Conéixer el mercat de la traducció entre espanyol i català
ii.   Aprendre a documentar-se

d) Iniciar-se en la traducció de textos de caràcter general

Continguts

Metodologia

El treball de l’assignatura és eminentment pràctic. A partir de textos bàsicament periodístics, l’alumne aprén a enfrontar les seues dificultats i els problemes principals de traducció, amb exercicis cooperatius i individuals. El treball amb els originals i les traduccions, de forma col·lectiva o individual, permet tractar els diversos aspectes indicats al temari de forma progressiva. Es pretén aconseguir un desenvolupament dels diversos components de la competència traductora. Els textos augmenten de forma progressiva en dificultat i incideixen en aspectes diversos: problemes lingüístics, instrumentals, etc.

Els alumnes han de ser capaços de descobrir l’argumentació d’un text (cohesió, coherència, aspectes pragmàtics, etc.), de fer-ne un resum, una adaptació (competències professionals i estratègiques), d’allunyar-se de la formulació i la situació original per arribar a una traducció basada en el sentit del text. També es fan traduccions a la vista per agilitar els processos cognitius i descobrir mancances en la resta de sub-competències, i es treballa amb traduccions fetes anteriorment a classe per tal de veure l’assimilació dels continguts del curs. En tot moment, l’autoavaluació i la correcció de traduccions esdevé una tècnica important d’aprenentatge que s’utilitza a l’aula.

Avaluació

La nota final de l’estudiant (de primera convocatòria) s’obté a partir d’un examen i del treball diari. Pel que fa al treball diari (10%), es valora l’actitud de l’estudiant, la participació en classe, la nota de les traduccions que es demanen setmanalment als estudiants (tres estudiants diferents cada setmana) i la progressió assolida al llarg del semestre.

El més important, però, és l’examen (90%) que es realitzarà al final del semestre i que consta d’una traducció sintètica a partir d’un original de 250 paraules (sense material de consulta) i que s’ha d’acabar en 30 minuts (30% de la nota de l’examen). La segona prova consta d’una traducció íntegra d’un text de 350-400 paraules, respecte al qual es formulen preguntes relacionades amb problemes de traducció. En aquesta part de l’examen (70%), d’una hora i mitja de durada, es pot consultar tota mena de material.

 

Activitat	Termini		Valoració
Actitud, participació i traduccions de classe	Tot el semestre		10%
Examen	2 hores		90%
Traducció sintètica sense material	30 min	30%
Traducció amb material	1 h 30 min	50%
Qüestions de reflexió		10%
			100%

 

Bibliografia

Agost, R. i E. Monzó (2001): Teoria i pràctica de la traducció general. Espanyol-català, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I.

Badia, J.; N. Brugarolas; R. Torné; X. Fargas (1997): El llibre de la llengua catalana. Per a escriure correctament el català, Barcelona, Castellnou.

Bibiloni, G. (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Tres i Quatre.

COLÓN, G. (1989): El español y el catalán, juntos y en contraste, Ariel, Barcelona.

Coromina, E. (1993): El 9 Nou. Manual de redacció i estil, Vic, Diputació de Barcelona, Premsa d’Osona, Eumo.

Cros, A., M. Segarra i A.M. Torrent (2000): Llengua oral i llengua escrita a la televisió, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Cuenca, M.J. (1996): Comentari de texts, Col·lecció Recursos, Picanya, Edicions del Bullent.

ddaa. (1987): Diccionari català-castellà - Diccionario catalán-castellano, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

ddaa. (1989): Diccionari castellà-català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

ddaa. (1992): Proposta de traducció de noms propis, Barcelona, Servei de Llengua Catalana, Universitat de Barcelona.

Enciclopèdia Catalana (1986-1989): Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Enciclopèdia Catalana (1998): Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, de refrans y locucions, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Ginebra, J. i A. Montserrat (1999): Diccionari d’us dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions, Barcelona, Edicions 62.

Institut d'Estudis Catalans (1995): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Palma de Mallorca, València, Edicions 3 i 4, Edicions 62, Editorial Moli, Enciclopèdia Catalana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lacreu, J. (1990): Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València.

Martínez de Sousa, J. (1987): Diccionario de ortografía técnica, Madrid, Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

Mestres, J.M i altres (1995): Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, Barcelona, Eumo Editorial, UAB, UPF, Associació de mestres Rosa Sensat.

Morey, J., J. Melià i  J. Corbera (1995): Alfa. Mètode d’autocorrecció gramatical assistida, Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Balears (2a edició).

Payrató, L. (1990): Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana, Biblioteca lingüística Catalana, València, Universitat de València.

Pomares, J. (1997): Diccionari del català popular i d'argot, Barcelona, Ed. 62.

Pujol, J.M.; J. Solá (1995): Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic, Barcelona, Columna.

Rodríguez-Vida, S. (1998): Catalán-Castellano frente a frente, Barcelona, Inforbook's.

Ruaix i Vinyet, J. (1989): Punts conflictius del català, Barcelona, Barcanova.

Ruaix i Vinyet, J. (1996): Diccionari auxiliar, Moià.

Solá, J. (1985): Del català incorrecte al català correcte, Barcelona, Ed. 62.

Solá, J. (1999): Parlem-ne, Barcelona, Proa.

Soler Janer, J.M. (1977): Gràcia i desgràcia de les traduccions literals, Barcelona, Claret.

Televisió de Catalunya (1995): El català a TV3. Llibre d'estil, Barcelona, Ed. 62.

Televisió de Catalunya (1997): Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge, Barcelona, Edicions 62.

TERMCAT: Vocabularis especialitzats, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Vilà, M., A. Fargas (coord.) (1999): Normativa i ús de la llengua, Barcelona, Graó.

 

RECURSOS EN INTERNET SOBRE LLENGUA

Vocabularis de llenguatges específics: http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vocabularis.html

TERMCAT: http://www.termcat.es

Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans: http://pdl.iec.es

Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana: http://www.grec.net/home.cel.dicc.htm