Hi ha uns apunts editats que podeu trobar al servei de fotocòpies on s'inclou la bibliografia de cada tema. Alternativament podeu anar ací on també podeu trobar una llista de problemes senzills que s'haurien de fer sense massa dificultats una volta llegits els temes.
Examen tradicional.
Aquests documents es troben en format PDF. Cal tenir instal·lat a l'ordinador el programa Adobe(R) Acrobat(R) Reader 3.01.
Alguns perquè?
Introduïm la mecànica quàntica des de la mecànica ondulatòria perquè, dins la mecànica clàssica, el concepte de pulsació permet una transició contínua des de les ones a les partícules. Podem entendre que la mecànica quàntica pot derivar d'un questionament del concepte d'ona i de partícula. Volem remarcar com les partícules son també descrites ondulatòriament (equació de Schrödinger) i les ones (e.g. radiació electromagnètica, vibracions a una xarxa cristal·lina, etc.) ho són com partícules (podríem parlar de fotons, fonons, etc.).
Fem un èmfasi especial en els models resolubles, perquè, contràriament al que pogués pensar el neòfit, la descripció de l'estructura de la matèria no es realitza a través de la resolució d'una equació de Schrödinger complicadíssima de M cossos, si no que s'analitza en termes de rotors, oscil·ladors, sistemes hidrogenoides, etc.
Utilitzem les com a eines bàsiques els creadors/anihiladors per múltiples raons. Una primera podria ser la simplicitat que aquesta eina permetrà resoldre les regles de selecció vibracionals, rotacionals, de MNR, de SER, etc. quan s'estudie espectroscòpia. Hi ha però, també raons didàctiques, com ara que l'estudi de rotacions via creadors/anihiladors condueix, de manera natural, a fer lloc als moments angulars fraccionaris (en particular introduir l'espin).
Presentem els mètodes aproximats de la mecànica quàntica com una manera sòlida d'anar més enllà del sistema de partícules independents i dels problemes model. No entrem però en descriure els múltiples mètodes de la química quàntica per considerar no essencial el seu coneixement per a entendre la química.
Presentem el tema dels estats estacionaris del àtoms polielectrònics a través d'un procés d'estudi de les simetries aproximades del seu hamiltonià: aquell operador que commuta amb l'hamiltonià representa una magnitud conservada, un número quàntic que co-defineix l'estat estacionari. Una espectroscòpia fina trobarà desdoblaments que deriven de la inclusió de termes petits de l'hamiltonià que trenquen la seva simetria. Creiem que és la millor manera de fer entendre el concepte de número quàntic o simetria aproximada, concepte essencial per a entendre la química quàntica.
Presentem un tema introductori de molècules perquè aquest és un tema molt variat i extens, però l'objectiu ara i ací és ajudar a entendre el que s'estudiarà més endavant en altra assignatures. Seguim doncs, la filosofia general del curs: formar abans que informar. El mateix aplica al darrer tema on fem una introducció molt simple al concepte de banda d'energia en sòlids ordenats.