Història de l'ermita de Sant Miquel

Observacions al topònim "Sant Miquel de Moró"

Des de que començà el procés de segregació del municipi de Sant Joan de Moró, un dels fets més polèmics en la distribució dels termes ha estat l’ermita de sant Miquel.  La polèmica com és obvi ressenyar ha estat envers la propietat d’aquesta.  D’una i d’altra banda s’ha reclamat la pertinença a un i altre municipi.  I el fet és que malgrat ser una propietat inicialment municipal, tal com es pot comprovar pels acord del Consell a partir del segle XVII, avui en dia figura inscrita al Registre de la Propietat a favor de la Parròquia de Vilafamés.

El fet que ha originat la polèmica, i ha estat una de les principals raons esbrinades pel municipi de Sant Joan de Moró, és precisament el sobrenom de l’ermita.  Aquells que han intentat demostrar que la propietat de l’ermita era de Vilafamés, ho han fet mitjançant la manipulació de la documentació històrica, pel que fa al sobrenom de l’ermita.  Ens referim a l’article aparegut al Programa de Festes de Vilafamés de l’any 1991 “Ermita de San Miguel” on s’adduïa que “el nombre de “MORO”, no lo tiene la ermita en función del pueblo de San Juan de Moró, sino que éste y la ermita lo reciben de una partida llamada “HORTETA DEL MORO” donde fue fundada la ermita”.  Es tracta com hem demostrat en altres llocs d’un intent opac de justificar sense cap base documental el sobrenom que té l’ermita.

Avui, quan es compleixen els 360 anys de la benedicció i celebració de la primera missa a l’ermitatge, ens permetrem realitzar una breu exposició per intentar esbrinar d’on prové aquest sobrenom.

Atenent a la documentació que ha perdurat a través del pas del temps i que es troba dipositada a l’Arxiu Municipal, hem pogut localitzar referències a la denominació de l’ermitatge en diverses ocasions que tot seguit passem a relacionar:

1.775.- Acord municipal per l’arrendament de l’ermita a favor de Cristóbal Agut de Benicàssim: “ ... como la ermita, casa y tierras del Arcangel San Miguel de Moró ...”

1.793.- “Libro de arreglo rentas y de todo lo que pertenence a Sn. Miguel y su Hermitorio en la partida de Moró”.

1820.- “Capítulos con los quales el Ayuntamiento de Villafamés del año 1.820 arrienda la Hermita y sus tierras del Arcangel Sn. Miquel del término de esta Villa y sitio de Moró”.

També a la primera estrofa dels goigs, possiblement del s. XVIII, es fa referència al sobrenom: “Esta villa os erigió,/ para teneros propicio,/ un suntuoso edificio/ en la cumbre de Moró:/...”

Com es desprèn de les minses referències al topònim documentades, el valor que puga tindre la preposició de no està relacionat amb la pertinença o propietat, sinó que fa referència a la ubicació, és a dir, al lloc on es situa l’ermita: el mont o la partida de Moró.  Fet que també es documenta en altres ermitatges com ara sant Joan de Penyagolosa.

Arribats a aquest punt ens resta preguntar-nos per què aquell indret adopta el nom de Moró.

A la dècada dels anys setanta, un grup d’investigadors francesos, més concretament arqueòlegs de la Universitat de Lyon inicien un programa de prospeccions arqueològiques a les comarques de Castelló per tal de documentar la presència de poblament musulmà.  És en el decurs d’aquests treballs quan es posa de manifest la importància del despoblat existent al cim del mont Mollet, i del qual es tenia coneixement per l’obra del botànic Cavanilles Observaciones.... del segle XVIII. Un assentament, que encara conserva bona part de les seves estructures, de gran extensió i que s’estructura en tres recintes: castrum, acròpolis i vila.  Els sondeigs arqueològics que es practicaren van posar de manifest una curta ocupació del lloc entre els segles V i X, encara que un estudi recent ha permès matisar l’ocupació durant època baixmedieval entre els segles V i VIII.

Aquest assentament ha estat relacionat per la investigadora C. Barceló amb un itinerari del segle XI realitzat pel geògraf àrab al-’Udhi que descriu el trajecte entre València i Morella.  En ell es cita l’existència entre Onda i Morella d’un hisn anomenat Mawrur.

Potser tinguem que relacionar el nom del lloc amb l’existència d’aquest hisn el qual amb el pas del temps va poder evolucionar a Moró i per tant donaria nom al mont on es situa i als seus voltants.