Els ministeris d'educació dels estats membres van fixar aquesta data, que naix el 1999 amb la Declaració de Bolonya, per aconseguir un desenvolupament convergent i harmònic d'un Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).
Els objectius d'aquesta declaració, mitjançant un sistema de transferència de crèdits (ECTS) són permetre el reconeixement acadèmic immediat de títols, la mobilitat dels integrants de la comunitat universitària entre països i un aprenentatge al llarg de la vida.
La importància de la diversitat i de l'autonomia de cada universitat és descrita en el projecte Tuning 2 (juny de 2006). Aquest projecte naix de la Declaració de Bolonya i del Comunicat de Praga (maig 2001), com a contribució a la creació de l'Espai Euopeu, amb la finalitat de millorar la qualitat de les titulacions i dels programes a Europa.
Aquesta proposta de millora té dos objectius estratègics: per una banda, augmentar l'ocupació de l'estudiantat quan acaba els seus estudis, i per l'altra banda fer aquest sistema europeu el suficientment atractiu per tal que puga competir amb altres sistemes i programes d'altres contrades del món, sobretot l'americà, per tal d'equilibrar les pressions mundials que tendeixen cap a un “mercat” universitari.
És en aquest context que cal situar el tema de les llengües en l'organització dels estudis universitaris. Entre les competències necessàries per a l'estudiantat que destaca Tuning, del primer grup de competències instrumentals, es troben les capacitats lingüístiques (juntament amb les cognitives, metodològiques i tècniques).
El projecte assenyala, entre les competències genèriques que ha d'assolir l'estudiantat en el primer cicle, la capacitat per fer una presentació oral i escrita en la seua llengua. Situa en el segon cicle el coneixement d'una segona llengua. I en el tercer cicle ubica la competència per apreciar la diversitat i multiculturalitat. No obstant aquesta generalitat, els descriptors també situen el coneixement d'una segona llengua en titulacions de cicle curt i diverses titulacions la situen ja en el primer cicle.
L'estudiantat ha de conèixer, doncs, una llengua estrangera en totes les titulacions. Això hauria de comportar cursos de llengües gratuïts per a l'estudiantat i també per al PDI i el PAS. I una consideració important, les exigències dels alumnes cal aplicar-les també al professorat, com un criteri d'igualtat.
No obstant això, hem de fer observar que se'ns presenten dues activitats diferents i alhora complementàries: l'una té per protagonista l'estudiantat (el coneixement d'una llengua estrangera en acabar els estudis) i l'altra té per protagonista el professorat (la docència en anglès o en una altra llengua estrangera).
És necessari, doncs, obrir un debat i una reflexió sobre com combinar el paper de les llengües en l'organització dels estudis a les universitats, i, diguem-ho ja, el paper de la llengua catalana com a llengua pròpia i oficial de les universitats de l'àmbit lingüístic.
Les universitats valencianes, conscients del repte europeu, amb més o menys intensitat, algunes des de fa més temps que altres sempre parlant d'un període de pocs anys ençà, estan començant a oferir docència en anglès en determinades assignatures.
Així a la Universitat de València en quatre titulacions es pot cursar una part de les assignatures en anglès. El nombre de places és limitat. També ofereix la possibilitat d'accedir a dobles titulacions, la de la UV i la d'una altra universitat estrangera. Per a anar-se'n fora l'estudiant requereix el nivell d'idioma necessari.
A la Universitat Politècnica de València, a partir del curs 2001-02 hi ha la possibilitat de cursar algunes assignatures dels últims cursos en anglès. A l'Escola Tècnica Superior d'Informàtica, aquells alumnes que es matriculen en una o més assignatures en el grup amb docència en anglés i que superen aquesta/es assignatura/es, se'ls concedeix 1 crèdit de lliure elecció per cada assignatura.
La Universitat d'Alacant s'ofereix a un petit grup de professors/es la possibilitat de traducció dels seus materials docents a l'idioma anglès, donant preferència a aquelles matèries d'una mateixa titulació que tinguen una continuïtat en anys acadèmics successius. Des del curs 2005-2006 l'EPS, proporciona la possibilidad de rebre docència en anglès en algunes de les assignatures de les seues titulaciones. El projecte pilot va comenzar amb cinc assignatures i s'hi van involucrar quatre de les titulacions.
En el cas de la Universitat Jaume I de Castelló, el Consell de Govern va aprovar el 17 de desembre de 2003 el Projecte d'introducció de la docència en anglès, que anava acompanyat de 36.000 euros per a la seua posada en marxa. Com a conseqüència d'aqueix projecte, el curs 2005/2006 hi havia 22 assignatures que s'impartien parcialment en anglès per 18 professors, en 7 titulacions. La darrera convocatòria per promocionar la docència en anglès ha estat un curs d'estiu a Dinamarca subvencionat amb un màxim de 1.000 euros per professor, de l'1 a l'11 d'agost de 2006.
Tot i reconèixer l'esforç important i la dedicació que sense dubte ha representat i representa per a les persones que porten endavant aquests projectes i la seua gran professionalitat, el que trobem en falta és una planificació global dels estudis i de les assignatures que s'han d'impartir en anglès o en altres llengües. Tot i l'ajuda que es presta al professorat, depèn en gran mesura dels seus coneixements, voluntarisme i possibilitats el dur avant aquest projecte que suposa un esforç d'aprenentatge per a impartir la docència en anglès.
Com s'incardinen i es conjuminen aquests projectes, o embrions de projectes, amb la docència en valencià? Existeixen projectes seriosos per impulsar la docència en la llengua pròpia i oficial de les universitats? Representen algun perill per a la promoció de la docència en valencià? Pensem que no tenen per què representar-lo ni suposar cap agressió cap al català.
No obstant aquells projectes enunciats abans, pensem que hi ha una falta de planificació respecte a la docència en anglès. I aquesta falta de planificació la trobem també de manera crònica respecte de la docència en valencià. Sol passar que els impulsors dels projectes de la docència en anglès ho fan a banda dels qui planifiquen (és un dir) la docència en valencià, de manera que segueixen vies paral·leles, rierols, que desemboquen en el riu mare i important que és la docència en castellà, que camina tranquil, impertorbable i majoritari des de fa anys (s'imparteix en castellà prop del 85% de la docència del conjunt de les universitats valencianes).
Caldria, doncs, al nostre entendre, una unificació de les polítiques lingüístiques, una definició dels objectius globals, una planificació de les estratègies i dels camins a seguir.
I com a mostra del que comentem un botó: pel que fa a la mobilitat que comportarà l'EEES i que comporta ja dels estudiants del programa Erasmus (europeus) i dels Sèneca (estat) caldria donar resposta a la pregunta fatídica de l'estudiant estranger (i del propi, però eixe és un altre capítol de la història): por favor, puede hablar en castellano?
Pensem que aquesta pregunta no l'ha de solucionar el professor en la classe. Ha d'haver-hi una resposta institucional, mitjançant una política d'informació prèvia referida tant als estudiants de l'estat com als estrangers (hi ha dues llengües oficials) i, especialment, de suport al professorat que fa la classe en la llengua pròpia. Igualment, ha de funcionar bé la política d'acollida, amb cursos d'adaptació ràpida, amb borses d'intercanvi lingüístic, etc.
Hem de conjuminar i associar, doncs, la gestió del multilingüisme i la normalització del valencià, en el sentit de fer del multilingüisme i de la llengua pròpia una riquesa cultural i no un problema. La formulació i l'aplicació d'eixes polítiques de cara al 2010 és responsabilitat de la comunitat universitària, però com en totes les coses, hi ha qui és més responsable que altres.
Castelló de la Plana, 18 de setembre de 2006 Article publicat al diari El País el 26 del 9 de 2006