Una primera objecció a l'article de Jabs (A. Jabs, Found. Phys. 40 (2010), 776-794, http://arxiv.org/abs/0810.2399v4) és que se suposa que hi ha almenys un conjunt de coordenades no espacials que permeten expressar el moment angular fraccionari d'una manera semblant a com expressem el moment angular enter en termes de coordenades espacials. Certament existeixen harmònics esfèrics fraccionaris i són funcions finites a tot arreu, però no es comporten prou be com per proporcionar una base per als operadors de moment angular (per exemple, els operadors de creació/aniquilació no funcionen bé amb aquestes funcions, vegeu, per exemple, p. 241 de E. Merzbacher, Am. J. Phys. 30 (1962) 237). Per descomptat que hom pot imaginar que és possible construir un altre conjunt de funcions que se comporten be, però com? A més, hi ha el problema del caràcter de doble-avaluat de la funció d'ona, que a almenys en l'espai real, no té sentit --veure e.g. el paper de Merzbacher abans mencionat, J. Riess, Helvet. Phys. Acta 45 (1972)1066; M. Kretzchmar, Zeitschrift fur Phys. 185 (1965) 73, etc.-- (veritat és que Jabs afirma que les coordenades són altres que les coordenades espacials). En resum, a la prova simple de Jabs caldria afegir la demostració --cas que siga cert i si fou el cas, dubte que puga ser senzilla-- de l'existència de funcions semblants als harmònics esfèrics fraccionaris, però que es comporten be. De qualsevol manera, l'argument de Jabs és tant simple i il·lustratiu que paga la pena mencionar-ho, tot advertint que no és una demostració rigorosa.