Cal adonar-se que fem ús de dos sistemes de referència: S' soldat a les càrregues negatives i un segon S soldat a les positives i per tant al cable. Aquest segon S és el sistema de laboratori, atès que, en realitat, són els electrons els transportadors del corrent elèctric.

El primer sistema de referència S està d'acord amb el conveni universal d'electricitat que diu que el corrent deriva del moviment de càrregues positives (cosa que és fals, ja que afirma que els cores positius són els que es mouen respecte un núvol electrònic estacionari). Però és el conveni standard d'electricitat i el seguim inicialment.
 
I ara constatem el fet experimental d'electro-neutralitat. La densitat total de càrrega lineal és zero. Dit açò, cal tenir en compte que en aquest sistema S de referència (o qualsevol altre) les distàncies entre càrregues positives i negatives no se mesuren igual: Vist des de S' les negatives estan en repòs i les positives en moviment, cosa que fa que la distància mitjana entre negatives siga la pròpia i entre les positives siga més curta que la pròpia.
 
Canviem de sistema de referència a S en que són els electrons qui transporten el corrent (aquest és el veritable sistema de referència del laboratori). Aleshores allò que vèiem des de S' no és el mateix que veiem ara: la càrrega sí que és igual, perquè no podem crear-la ni destruir-la, però les distàncies són diferents. Ara la distància mitjana entre negatives no és la pròpia i entre positives si que ho és. Atenció, si canvien les distàncies però no les càrregues, pot canviar la densitat de càrrega vista des d’aquest segon sistema. I efectivament, canvia i per això observem efectes elèctrics que interpretem com efectes magnètics ... perquè “sabem” que el corrent el transporten partícules positives i que la càrrega total és zero, i que, per tant, no poden haver efectes elèctrics. Si no són elèctrics ... diem que són magnètics. Tot, menys contradir l’experiment!

Finalment, la càrrega testimoni que experimenta el camp elèctric (o el camp magnètic aparent, tant se val): la considerem estacionària en  S' (se mou en sentit vertical a velocitat v com els electrons), per això experimenta la força magnètica aparent qvB en direcció perpendicular a v i a B.